Quan les ipes tèrboles van triomfar per la seva semblança amb els sucs de fruites el camí per al naixement de les milkshake ipes estava servit, perquè allò que caracteritza un suc de fruites en general és la seva dolçor. Les milkshake són ipas molt menys amargues, més dolces i lleugerament àcides. La dificultat de les milkshake rau en aconseguir que la dolçor es mantingui al final de la fermentació. Normalment això es fa afegint lactosa durant la cocció, d'aquí li vé el nom. En el nostre cas hem minimitzat l'ús de lactosa sempre difícil de pair en favor de la maltotriosa, que és un derivat natural de la malta, que no tots els llevats poden assimilar i permet fer una milkshake molt més bevible.

L'altre dificultat està en donar-li el caràcter de fruita a la cervesa. Moltes milkshake simplement li afegeixen polpa de fruita, nosaltres hem optat per la via clàssica i més difícil, que és la d'aconseguir el sabor a fruita a partir de la combinació de llúpols tropicals procedents de nova zelanda com el rakau o el wai-iti que aporten sabors a fruita d'òs. També ens han ajudat els avenços tecnològics, ja que d'ençà d'uns anys, es troba llúpol criogenitzat que minimitza l'amargor i optimitza els sabors i aromes tropicals. Això permet arriscar més al introduir gran quantitat de llúpol al final de la fermentació, per tal de cercar la màxima versemblança a un batut de fruites. En aquesta missió de semblar-se a un suc també hi ajuda un gran treball de maltes i grans que aconseguir una cremositat extrema. Tot aquest complicat procés és per aconseguir una experiència sensorial diferent a la que estem acostumats en una cervesa clàssica més amarga i explorar nous límits del que pot ser una cervesa.