Es coneix com a cervesa d'abadia totes les cerveses que imiten les receptes que des de fa segles s'el·laboren en alguns monestirs cistercencs. La història d'aquestes cerveses es remunta a l'edat mitjana quan era frequent que les abadies de monjos fessin la seva pròpia cervesa per autoabastir-se. Va ser al 1664 que l'Abad del monestir de La Trappe va el·laborar un estricte codi d'observança tant per evitar l'embrigament dels monjos, com per que el seu saber fer cerveser fos considerat com un tasca al servei de la comunitat. Des de llavors l'ordre trapista de monestirs cervesers es va estendre a d'altres abadies adoptant el codi trapista com a model de conducta entre la funció religiosa i el proveïment de cervesa al seu entorn. Actualment hi ha vuit monestirs trapistes, sis a Bèlgica, Orval, Chimay, Westvleteren, Rochefort, Westmalle i Achel , un a Holanda, Koningshoeven, i un a Alemanya, Mariawald.

Tots ells s'han mantingut fidels a les seves receptes, les quals guarden com el secret més valuós de l'abadia, i també als mètodes tradicionals que els han donat fama. El que si que ha canviat és que en comptes de proveir a la comunitat més propera, en l'actualitat exporten arreu del món, fins a punt, que les cerveses d'abadia són considerades avui per avui de les millors que es poden trobar. Aquests monestirs s'han convertit en un atractiu turístic i, tot i que són objecte de peregrinació de cervesers d'arreu, no permeten la visita als obradors per mantenir el secret del seu mètode.

Òbviament la cervesa que hem elaborat està a anys llum del que fan els monjos trapistes però és un acostament al que és un dels estils trapistes: la belgian dark strong, o sigui una cervesa fosca, color bronze i cos. La base és en principi simple: molt cereal maltejat a l'estil abbey, maltes caramelitzades i llúpols nobles. Naturalment el llevat ha de ser trapista que confereix uns aromes únics. Aquesta en concret ha fermentat en dues etapes i ha madurat en ampolla 6 mesos en un procés de clarificació per obtenir-la neta i cristal·lina. La combinació d'un most dens, amb el peculiar llevat que l'ha treballat, dona un sabor en boca net i calent. L'alcohol queda integrat en el cos de la cervesa amb un agradable escalf a la panxa que ajuda a passar el fred. Ideal per acompanyar un aperitiu típicament belga com són els musclos al vapor i les patates rosses.