Es coneix com a cervesa d'abadia totes les cerveses que imiten les receptes que des de fa segles s'el·laboren en alguns monestirs cistercencs. La història d'aquestes cerveses es remunta a l'edat mitjana quan era frequent que les abadies de monjos fessin la seva pròpia cervesa per autoabastir-se. Va ser al 1664 que l'Abad del monestir de La Trappe va el·laborar un estricte codi d'observança tant per evitar l'embrigament dels monjos, com per que el seu saber fer cerveser fos considerat com un tasca al servei de la comunitat. Des de llavors l'ordre trapista de monestirs cervesers es va estendre a d'altres abadies adoptant el codi trapista com a model de conducta entre la funció religiosa i el proveïment de cervesa al seu entorn. Actualment hi ha vuit monestirs trapistes, sis a Bèlgica, Orval, Chimay, Westvleteren, Rochefort, Westmalle i Achel , un a Holanda, Koningshoeven, i un a Alemanya, Mariawald.

Òbviament la cervesa que hem elaborat està a anys llum del que fan els monjos trapistes però és un acostament al que és un dels estils trapistes: la dubbel. Es caracteritza pel seu perfil aromàtic a malta. La base és en principi simple: molt cereal maltejat a l'estil abbey, maltes caramelitzades i llúpols nobles. Naturalment el llevat ha de ser trapista que confereix uns aromes únics. Aquesta en concret ha fermentat lentament i ha madurat en ampolla 6 mesos en un procés de clarificació per obtenir-la neta i cristal·lina. La combinació d'un most dens, amb el peculiar llevat que l'ha treballat, dona un sabor en boca net i calent. Són cerveses profundes i sabroses amb el grà com a protagonista, dolces però no empalagoses. L'alcohol queda integrat en el cos de la cervesa amb un agradable escalf a la panxa que ajuda a passar el fred. Ideal per acompanyar un aperitiu típicament belga com són els musclos al vapor i les patates rosses, o per acompanyar carns a la brasa, rostits, canalons...