La recerca de llevats rústics, que hagin perdurat en el temps, va portar als laboratoris a la granja del senyor Sigmunds al sud de Noruega, el qual mantenia el cultiu de llevat amb un curiòs collarí fet d'espines d'orca seques, la porositat de les quals permetia que el llevat les colonitzés i es conservessin allà seques fins al següent ús. Aquest mètode, inversemblant per nosaltres per les nostres temperatures, va crear una soca de llevat que fermentat a temperatures elevades dona unes cerveses refrescants amb un lleuger record a la pela de taronja. Sigui com sigui, resulta que aquest llevat cultivat a Noruega permet fermentar a temperatures més elevades que els altres, cosa que el fa ideal justament pels països més meridionals com el nostre. Ironies del destí que aprofitem amb gust per aportar un perfil nou rústic i refrescant que ens encanta.